Portfolio

Tot el que envolta a l’alimentació suposa un acte per a cobrir les necessitats nutricionals de l’individu en un moment donat, però també, i de forma igualment important, per a ser emprat com a mesura de prevenció de desequilibris i com a eina per a restaurar l’equilibri perdut.

El que es menja, la forma com es menja i quan es menja té molta importància dins la Medicina Tradicional Xinesa (MTC). La branca que s’encarrega d’aquests aspectes és la dietètica medicinal xinesa o més coneguda a Occident com la dietètica energètica. Amb ella busquem trobar la salut i la longevitat a través de l’alimentació.

Al llarg de la història de la MTC, l’alimentació de l’ésser humà ha estat objecte d’estudi degut a la seva importància per al manteniment de la salut. Prova d’això són als antics tractats de farmacopea i Dietoteràpia xinesa que han arribat fins als nostres dies:

• El “Huang Di Nei Jing” (la seva escriptura data del 475-221 a. C), obra fonamental sobre la qual reposen els fonaments de tota la MTC. En ella també recauen els primers esbossos de la dietoteràpia.
• L’obra “Shen Nong Ben Cao Jing” estableix les bases per a la farmacopea; en ella es descriuen les accions terapèutiques de diferents plantes, minerals i alguns aliments
• Sun Simiao (581-682), metge de la dinastia Tang, dedica un capítol en la seva obra “Bei Ji Qian Jin Yao Fang” al tractament de la malaltia a través de l’alimentació.

Aquesta és una branca molt important de la MTC i es fonamenta en les seves teories. Utilitza els aliments a manera de matèria mèdica, prescrivint-los al costat d’herbes i formes de cocció o preparats de manera determinada  en forma de remei. Un antiga dita xinesa diu:

“La medicina i els medicaments tenen el mateix origen que els aliments”

Les accions de la dietoteràpia energètica estan encaminades a:

• Prevenir malalties i retardar l’envelliment per a afavorir una longevitat saludable.
• Actuar com a tractament complementari en les malalties de l’ésser humà.
• Adequar-se a la constitució física particular de cada individu en particular i així reforçar l’organisme, el Qi o energia, la sang i equilibrar yin-yang.

Els aliments, de la mateixa manera que que la matèria mèdica de la farmacopea, es classifiquen segons la seva naturalesa, el seu gust i tropisme cap al sistema de canals i òrgans interns sobre els quals actua.

La naturalesa i el gust fa referència a les accions i funcions determinades i no a les propietats tèrmiques o de sabor de cada aliment en particular. Aquesta intel·ligent manera de classificar els aliments ens ajuda a combinar perfectament les propietats químiques al costat de les energètiques donant-los un ús coherent des del paràmetre de la MTC, una cosa molt útil a l’hora d’aconsellar aliments per a tractar qualsevol trastorn de salut. Per exemple, l’all o la llimona poden ser tots dos útils per a tractar un cas de tensió arterial elevada, però les seves propietats energètiques són completament diferents; cadascun d’ells està a les antípodes de l’altre. Aquesta ordenació energètica està d’acord amb el diagnòstic energètic de la MTC, afavorint la selecció de l’aliment adequat per a cada cas.

El terapeuta de MTC ha d’estudiar la constitució del pacient, la naturalesa de la malaltia, el tipus de síndrome, incloure l’estació de l’any i el clima. Després l’aconsellarà seleccionant els aliments més adequats i descartant-ne els inadequats, a més d’indicar les millors formes de cocció pel pacient basant-se en tots aquests factors, no sols en l’estat morbós. D’aquesta manera tractem la individualitat de cada cas en particular. L’objectiu de les dietes no només  és tractar malalties, sinó també mantenir en bon estat la salut.