Farmacopea
La farmacopea sens dubte és una de les branques terapèutiques més importants dins la Medicina Tradicional Xinesa. Aquesta fa ús de diverses substàncies (vegetals, animals o minerals) per al tractament de desequilibris. A Occident, l’ús d’aquestes substàncies ha quedat restringit als vegetals i minerals (quedant exclosos els animals). Per això, sovint s’usa el terme Fitoteràpia quan es parla de la Farmacopea xinesa.
L’origen de la medicina cereal o fitoteràpia xinesa es remunta a temps immemorables, segurament lligat als inicis màgics de l’art de curar. Els antics xinesos prenien bona nota de les sensacions i efectes que produïa la ingestió de les diferents substàncies que conformarien la matèria mèdica, adquirint i acumulant riques experiències i resultats. El primer llibre que tracta sobre l’ús de la farmacopea amb finalitats medicinals va ser escrit en la dinastia Han (200-250 dC.) “Shen Nong Ben Cao Jing” o “Clàssic de la Medicina Cereal”; es creu que aquest text és una recopilació de tradicions i receptes antigues de la societat xinesa que es transmetien de generació en generació de manera oral. Els remeis naturals han estat el motor de la medicina xinesa al llarg de gairebé tota la història.
Trobem altres textos clàssics de la medicina xinesa que han estat utilitzats com a referència per al diagnòstic i ús de la farmacopea al llarg de la història: el “Shang Han Lun” i el “Jingui Yaolue” o “Prescripcions de la cambra Daurada”, del cèlebre doctor de l’antiguitat Zhang Zhong Jing (142-220 dC). En la dinastia Ming (1368-1644) el cèlebre Li Shizhen va revisar i corregir nombrosos textos i va viatjar per tota la Xina estudiant i categoritzant noves substàncies i fórmules, per a finalment escriure el “Bencao Ganmu” o “Compendi de Matèria mèdica”. Aquest llibre era un compendi de totes les substàncies amb finalitats medicinals utilitzades al llarg de la història de la farmacopea xinesa. Va passar a convertir-se en una obra de referència fonamental de la medicina xinesa i es va estendre a principis del segle XVII pel Japó, Corea i fins i tot va ser introduïda a Europa.
Trobem el fonament de la farmacopea tradicional xinesa en el “Shen Nong Ben Cao Jing”, on es classifiquen 365 matèries, 252 d’origen vegetal, 67 d’origen animal i 42 d’origen mineral, d’acord amb tres categories:
- Superior: 120 matèries més importants, no tòxiques en absolut, poden consumir-se diàriament: Ginseng, Fructus Zizyphi, Da Zao, Fructus Lycii, Radix Rehmanniae, Sheng Di Huang, Gelatinum corri Equii, E Jiao, Radix Glycyrrhizae.
- Mitjana: 120 matèries mitjanes, poden modificar l’ànim i temperament de les persones, presenten algun tipus de toxicitat. Encara que no totes les matèries, la majoria d’elles tonifiquen o eliminen patogen: Herba ephedrae, Ma Huang, Radix Astragali…
- Inferior: 125 matèries inferiors. Són lleugerament tòxiques, s’utilitzen única i exclusivament per a tractar malalties, per la qual cosa no es pot abusar d’elles ni prendre prolongadament. Eliminen patogen i rescaten el Yang, purgants dràstics: Radix lateralis Aconiti Fuzi, Radix Aconiti, Wutou…
Aquest text clàssic va servir durant molts segles com a fonament per a l’elaboració de textos bàsics de prescripció i com un intent de dotar de sistematització de la Medicina tradicional Xinesa (MTC). Dins d’aquesta obra apareixen per primera vegada els conceptes fonamentals de la farmacopea tradicional xinesa per a l’elaboració de fórmules magistrals, on cada substància exerceix un rol específic:
MATÈRIA MÈDICA PRINCIPAL (EMPERADOR)
És l’ingredient principal de la fórmula destinat a actuar sobre l’aspecte més fonamental de la patologia.
LA MATÈRIA MÈDICA ASSISTENT SECUNDÀRIA (SÚBDIT)
Tenen dues funcions: ajudar bé a l’Emperador o al ministre reforçant els seus efectes terapèutics, o moderar, controlar o eliminar la toxicitat o efectes secundaris de l’emperador o del ministre. A vegades aquesta última és la seva funció principal.
LA MATÈRIA MÈDICA ASSOCIADA (MINISTRE)
Té com a missió potenciar l’acció de la planta emperador, tractant d’aportar propietats i efectes que ajudin a la matèria principal.
LA MATÈRIA MÈDICA MISSATGERA
Dirigeix els diferents efectes terapèutics de la fórmula cap a una zona o meridià (canal d’acupuntura) determinat, a més de tenir una funció harmonitzadora de la fórmula.
De manera paral·lela a com ho fa la dietètica energètica, els criteris que segueix la Fitoteràpia xinesa són els propis de la MTC, i comprenen la teoria Yin-Yang i els 5 elements i teoria de meridians. Les matèries mèdiques són classificades segons la seva naturalesa (yin-yang), sabor, meridians i òrgans on actua, i la direcció del moviments energètic que provoquen en l’organisme.
Les quatre naturaleses
Fa referència a l’estat relatiu de Yin-Yang, abastant des de fred (yin extrem) fins a calent (yang extrem).
| FRED | FRESCO | NEUTRO | TIBIO | CALIENTE |
L’equilibri intern del pacient segueix la llei relativa al yin-yang, es seleccionen les substàncies seguint aquests paràmetres.
Els cinc gustos
Els cinc gustos són el picant, dolç, amarg, àcid i salat, que es corresponen amb la teoria dels 5 elements i els seus Zang Fu “òrgans i entranyes”. Aquesta teoria no fa referència al gust real dels aliments (encara que a vegades coincideix), sinó a un conjunt de propietats o funcions que ens remarquen la seva l’acció.
Cada gust té una determinada incidència o acció sobre la fisiologia:
- Sobre la forma (estructura física).
- Sobre el Qi o energia.
- Sobre el Sant Jiao o tres fogons.
A tall d’exemple ÀCID:
Naturalesa Yang / Moviment de descens i enfonsament (immersió)
ACCIÓ SOBRE EL QI
- Tonifica el pulmó.
- Dispersa el fetge.
- Harmonitza el cor.
A NIVELL DEL SANT JIAO
- Harmonitza i estabilitza l’estómac.
- Astringent de la bufeta.
ACCIÓ SOBRE LA FORMA
- En quantitat moderada nodreix al fetge.
- En excessos puntuals perjudica el fetge i les seves correspondències.
PROPIETATS ESPECÍFIQUES
- Astringent (suor, líquids …)
- Tendeix a produir retenció de líquids.
CONTRAINDICACIONS
- Problemes musculars i lligamentaris. L’àcid pot lesionar-los.
Les quatre direccions
Cada matèria mèdica o substància actua segons un moviment energètic. Aquests són:
- Ascendent
- Exterioritzant
- Descendent
- interioritzant
En factors morbosos que es manifesten amb una acció ascendent (tos, vòmit, singlot….), s’administren remeis de naturalesa descendent.
Els Meridians
Cada substància té un determinat tropisme cap a meridians o canals i òrgans específics que ens indiquen el camp d’acció d’aquestes.
PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS REMEIS
A Occident la matèria mèdica que compon la Farmacopea està composta bàsicament per plantes i substàncies minerals i descartant les d’origen animal, per la qual cosa en el nostre context ens referim a ella com a Fitoteràpia. Els vegetals que s’utilitzen poden correspondre a qualsevol de les parts de la planta (fulles, tija, arrel, fruits), i poden usar-se sols o en combinació de varis. Es poden prendre en infusió, píndoles o càpsules, sopes, concentrats en pols o preparats en forma de complements alimentaris.
Al centre 5 Elements en funció del diagnòstic personalitzat característic de la MTC, es dona un tractament d’acord amb les necessitats individuals de cada persona amb la finalitat de restablir l’equilibri.
