Medicina Xinesa clàssica
Actualment es poden observar dos corrents dins de la medicina xinesa. D’una banda, trobem l’anomenada medicina tradicional xinesa (MTC) formada sota una síntesi de l’antiga medicina xinesa i influenciada i estructurada sota el pensament de la medicina occidental per donar-li un caire més modern i científic. La cara positiva d’aquest fet ha estat apropar aquesta medicina al món occidental, però d’altra banda ha perdut gran part del seu ric bagatge, coherència i per tant eficàcia.
En contrapartida a aquesta situació ha sorgit a tot el món un corrent d’especialistes que ha retornat a l’estudi dels textos clàssics per a conformar el que s’anomena Medicina Xinesa Clàssica (MCC) i tornar-la a dotar dels coneixements esbiaixats i recuperar tota la seva coherència i eficàcia. La MTC s’ha d’adaptar als nostres temps des de la seva pròpia idiosincràsia i no des d’un corrent de pensament extern a ella; seria com jugar a escacs amb les regles de les dames.
A 5 Elements retornem als textos clàssics tornant a l’origen d’aquesta medicina mil·lenària, utilitzant tècniques com l’acupuntura basada en els clàssics, el Qi gong, la pulsologia per al diagnòstic, i altres tècniques mil·lenàries.
Qigong
Acupuntura Clàssica
Pulsologia
Dietètica energètica
Farmacopea
HISTÒRIA DE LA MEDICINA XINESA ALS NOSTRES DIES
La majoria dels historiadors consideren que el període que s’emmarca des de l’establiment de la Dinastia Qing fins a l’adveniment de la República Popular de la Xina és una etapa de fre i retrocés de la M.T.C (medicina tradicional xinesa).
Occident havia entrat a l’Àsia i van veure l’oportunitat d’accedir a coneixements de països que es mostraven desenvolupat i poderosos en comparació amb la Xina, qüestionant la seva tradició medica i renegant d’ella.
L’acupuntura va ser eliminada de les institucions mèdiques i fins i tot van haver períodes en què va estar prohibida legalment la seva pràctica; el massatge es considerava una pràctica menyspreable. La nova medicina, imposada pels colonialistes, desplaçava en els cercles oficials i en la pràctica mèdica acceptada pels grups socials dominants a la Medicina Xinesa Tradicional.
El 1929, el govern de Guomindang mitjançant el comitè central per a la salut format exclusivament per metges educats segons la tradició occidental, va recomanar l’abolició de la medicina xinesa per adoptar la medicina occidental. El govern comunista hauria preferit abolir l’antiga medicina, però no va ser factible per diferents motius. El resultat va ser un producte artificial. Per això la Medicina xinesa a Occient ha estat coneguda com a medicina tradicional xinesa, que ha estat influenciada per la medicina moderna. Els coneixements en els quals es basa la medicina tradicional xinesa són una simplificació del que va ser la medicina xinesa original a diferència de la Medicina Clàssica Xinesa, que és un sistema basat en els textos clàssics, en el retorn als coneixements que es van perdre al crear la medicina tradicional xinesa.
Entre els textos clàssics més destacats trobem els següents:
1) Huangdi Neijing: El Cànon Intern de l’Emperador Groc.
Es troben les bases de la Medicina Xinesa, (Yin -Yang), 5 Elements (Wu Xing), Zang-Fu (òrgans-Entranyes), meridians, funcions energètiques, causes de les malalties, interacció de l’ésser humà amb la natura, diagnòstic, fisiopatologia… el text base de la ciència mèdica xinesa.
S’estableix un sistema mèdic complet de la Medicina Xinesa. Encara que es presenti com un sol llibre, probablement es tracti de recopilacions de diferents textos, escrits en èpoques diferents, ja que al llarg dels segles l’obra seria revisada i ampliada i se’n van fer moltes i variades edicions.
Pel que fa als autors, els historiadors consideren la figura de metge xinès Wang Big (Segle VIII) com a realitzador de la més important compilació del text. Es considera que va poder aportar una tercera part de la versió actual.
S’ocupa dels fonaments teòrics de la medicina xinesa i els seus mètodes de diagnòstic. És una informació inestimable sobre l’acupuntura, moxibustió i concepció a l’antiga xinesa.
Es presenta en dos textos de 81 capítols cada un.
El seu Wen (qüestions simples), Ling shu (eix espiritual) i al qual s’afegiria posteriorment el Nan jing (difícils temes de discussió), un compendi de 81 passatges difícils.
1) Part seu Wen: “Preguntes o respostes” o “Preguntes bàsiques”
El seu Wen (o Qüestions Simples): Nou capítols presentats en forma de discussió dialogada entre l’emperador Huang Di i el seu conseller Qi Bo, que tracten de deduir qüestions vitals relacionades amb la salut i el benestar de l’ésser humà.
Desenvolupa principis i lleis de l’estructura funcional de la natura, combina la influència dels factors externs en la salut el funcionament dels òrgans interns, per dèficit o per excessos, i la manifestació o interrelació del símptoma.
Utilitza els conceptes taoistes: Yin, Yang, Wu Xing (5 Elements), i sistema de canals per on circula el Qi (energia) * [Aquest concepte no és admès en gran part de la medicina i la ciència occidental, ja que és un fenomen immaterial, que no es pot mesurar amb cap dispositiu, però és un terme molt emprat en els textos clàssics; per la seva definició és més apropiat parlar de diversos conceptes relacionats entre els quals es troben la respiració, l’energia que circula pel cossos dels éssers vius, els nutrients del menjar i l’aigua. Altres accepcions amb què es pot relacionar aquest concepte serien: aire, esperit, moral i força. Així que es podria descriure el Qi com una energia que nodreix i sosté tot el que ens envolta i que en els éssers vius la interrupció de la seva lliure circulació és la base dels trastorns físics i psíquics, és a dir que sense Qi no és possible la vida. Sota el concepte filosòfic el Qi encaixa amb el model vitalista de l’existència d’una força vital, diferent a l’energia estudiada per la ciència que donaria com a resultat la vida. Per als xinesos el Qi o força natural que omple l’univers existeix en totes les coses grans o petites.]
De diferents períodes de domini d’un i altre, de les similituds que es troben a la natura pel que fa a l’organisme humà, la comprensió d’aquestes lleis a la natura pot tornar a l’home a la salut i equilibri. L’home és un microcosmos que reflecteix un macrocosmos més gran. El mètode emprat de diagnòstic és la presa del pols. Totes les altres tècniques exploratòries estan subordinades a la presa del pols.
Es completen amb mètodes de diagnòstic, tractament i prevenció de múltiples malalties.
2) Ling Shu (base espiritual):
La majoria dels estudiosos pensa que el nom original era “Zheng jing” (clàssic de l’acupuntura). És considerada com a obra fonamental de teoria i tècnica sobre l’acupuntura en gran detall, ensenya teoria dels meridians i ubicació concreta, també la manera en què s’han d’inserir les agulles utilitzant el Shen.
Nan Jing: El Cànon de les 81 dificultats de l’Emperador Groc
El nen jing és un conjunt de 81 temes exposats en forma de preguntes i resposta que amplien i aclareixen diversos conceptes de Huang Di Nei jing: Ling shu, la seva wen. Tracten conceptes fonamentals sobre la presa del pols, tractaments amb acupuntura, conceptes sobre els meridians energètics del cos humà, canals i col·laterals, òrgans i vísceres, explicacions importants sobre diverses malalties, etiologia i fisiologia, informació sobre punts d’acupuntura i tècniques com la tonificació i dispersió. És una obra pràctica, sobre els problemes concrets a resoldre en la pràctica diària, sobre diagnòstic i aplicació del tractament.
3) Mai Jing: Clàssic de el pols
Autor: Wang Shuhe, contemporani de la dinastia Jin, va néixer a Gao Ping (Província de Shandong). Escrit al (265-316) es va convertir en la peça fonamental per a l’aprenentatge de diagnòstic mitjançant el pols. Desenvolupa l’obra a partir de l’estudi dels textos Nei Jing i de l’Nan Jing.
Es considera el primer treball dedicat exclusivament a l’estudi de la palpació del pols. Cataloga les diferents caracterísiques i els diversos tipus de pols dins de 24 categories i les explica al detall incloent les patologies associades.
Són 24 polsos bàsics que van servir de referència per a futures ampliacions d’altres tipus dels polsos.
Shang Han Lun (Llibre de Zhang Zhong Jing) Tractat de les malalties causades pel fred Zhang Zhongjing va viure al voltant de 115-218 d.C. És considerat l’Hipòcrates de la Medicina Xinesa. Va néixer en una família de funcionaris i gràcies a les condicions favorables de família, va tenir accés a tot tipus de llibres, i des de molt jove va mostrar interès en tractats sobre medicina xinesa.
Zang va viure a la fi de la dinastia Han de l’Est, quan tots estaven en guerra i molt poca gent es dedicava a l’agricultura, i el poble patia fam i diverses malalties, fins i tot pesta. Amb tan sols 10 anys, dos terços de la població de la Xina van morir, inclosos alguns membres de la família de Zang. La majoria de les morts va ser provocada per malaltia febril. Per això Zhang va decidir dedicar-se a la medicina i va tractar així d’alleujar el sofriment de poble.
Zang treballava com a funcionari, però el dia 1 i el 15 de cada mes rebia pacients a la seva oficina; es va convertir en un metge famós al país. A través de l’acumulació d’experiència i la recol·lecció de receptes, Zang Zhongjing va escriure l’obra “Tractat sobre la malaltia febril”. És el primer llibre de medicina xinesa que tracta de la teoria i la pràctica del principi de tractament basat en la diferenciació de la síndrome, i aquest principi establert en el llibre es va convertir en l’ànima de la medicina xinesa. Va recollir una gran quantitat de receptes eficaces, ha estat una gran contribució a la farmacologia de la medicina tradicional xinesa. Va establir les bases fonamentals per al diagnòstic i tractament de malalties causades per factors patògens externs.
Un dia Zang Zhong Jing, anant a Luoyang per treball, va conèixer a Wang Can, un polític, erudit i poeta de l’època. Li va diagnosticar un estat pre-patològic que, si no es tractava es convertiria en malaltia i li provocaria la mort. Wang Can no va fer cas a l’advertència del metge. 20 anys després va emmalaltir com havia dit Zhang Zhong Jing i 6 mesos després va morir.
Els diferents nivells o capes energètiques que va sistematitzar Zhang Zhong Jing en la seva obra són:
• Tai Yang
• Shao Yang
• Yang ming
• Tai Ying
• Shao Yin
• jue yin
Hi ha molts textos clàssics que no incloem per falta d’espai, però que són igualment importants per conformar una imatge clara i global de la MCC.
Més teràpies
Bye Bye Alergias
Medicina Xinesa
A 5 Elements retornem als textos clàssics tornant a l'origen d'aquesta medicina mil·lenària, utilitzant diverses tècniques
Osteopatia
L’osteopatia és un mètode de diagnòstic i tractament manual que tracta les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos.
Podologia
La Podologia és la ciència sanitària que estudia i tracta les alteracions que afecten al peu infantil i adult de forma integral.
Health Training
Health Training no és cap tècnica terapèutica nova, sinó més aviat una metodologia que busca "entrenar" la salut de l'ésser humà.
Acupuntura Tung
Aquest Sistema d’Acupuntura de Tung es basa en un Sistema de Cinc canals Zang que també és propi de l’acupuntura tradicional.
