FARMACOPEA

FARMACOPEA

remeis naturals

Farmacopea a Barcelona

La farmacopea sense cap dubte és una de les branques terapèutiques més importants dins de la Medicina Tradicional Xinesa. Aquesta fa ús de diverses substàncies (vegetals, animals o minerals) per al tractament de desequilibris.

A Occident, l'ús d'aquestes substàncies ha quedat restringit als vegetals i minerals (quedant exclosos els animals); per això, sovint s'usa el terme Fitoteràpia quan es parla de la Farmacopea xinesa.

La història de la farmacopea

L'origen de la medicina cereal o fitoteràpia xinesa es remunta a temps inmemorables, segurament lligat als inicis màgics de l'art de curar. Els antics xinesos prenien bona nota de les sensacions i efectes que produïa la ingestió de les diferents substàncies que conformarien la matèria mèdica, adquirint i acumulant riques experiències i resultats.

El primer llibre que tracta sobre l'ús de la farmacopea amb finalitats medicinals va ser escrit en la dinastia Han (200-250 d. C..) “Shen Nong Ben Cao Jing” o “Clàssic de la Medicina Cereal”; es creu que aquest text és una recopilació de tradicions i receptes antigues de la societat xinesa que es transmetien de generació en generació de manera oral.

Els remeis naturals han estat el motor de la medicina xinesa al llarg de gairebé tota la història.
Trobem el fonament de la farmacopea tradicional xinesa en el “Shen Nong Ben Cao Jing”, on es classifiquen 365 matèries, 252 d'origen vegetal, 67 d'origen animal i 42 d'origen mineral, d'acord amb tres categories:
1
Superior
120 matèries més importants, no tòxiques en absolut, poden consumir-se diàriament: Ginseng, Fructus Zizyphi, Dona Zao, Fructus Lycii, Radix Rehmanniae, Sheng Di Juang, Gelatinum corri Equii, E Jiao, Radix Glycyrrhizae.
2
Mitjana
120 matèries mitjanes, poden modificar l'ànim i temperament de les persones, presenten algun tipus de toxicitat. Encara que no totes les matèries, la majoria d'elles tonifiquen o eliminen patogen: Herba ephedrae, Dt. Huang, Radix Astragali…
3
Inferior
120 matèries mitjanes, podin modificar l'ànim i temperament dels personis, presentin algun tipus de toxicitat. Encara que no totes els matèries, la majoria d'eles dobles tonifiquin o eliminin patogen: Herba ephedrae, Dt. Huang, Radix Astragali…

Aquest text clàssic va servir durant molts segles com a fonament per a l'elaboració de textos bàsics de prescripció i com un intent de dotar de sistematització de la Medicina tradicional Xina (MTC). Dins d'aquesta obra apareixen per primera vegada els conceptes fonamentals de la farmacopea tradicional xinesa per a l'elaboració de fórmules magistrals, on cada substància exerceix un rol específic:

MATÈRIA MÈDICA PRINCIPAL (EMPERADOR)

És l'ingredient principal de la fórmula destinat a actuar sobre l'aspecte més fonamental de la patologia.






LA MATÈRIA MÈDICA ASSOCIADA (MINISTRE)

Té com a missió potenciar l'acció de la planta emperador, tractant d'aportar propietats i efectes que ajudin a la matèria principal.





LA MATÈRIA MÈDICA ASSISTENT SECUNDÀRIA (SÚBDIT)

Tenen dues funcions: ajudar bé a l'Emperador o al ministre reforçant els seus efectes terapèutics, o moderar, controlar o eliminar la toxicitat o efectes secundaris de l'emperador o del ministre. A vegades, aquesta última és la seva funció principal.

LA MATÈRIA MÈDICA MISSATGERA

Dirigeix els diferents efectes terapèutics de la fórmula cap a una zona o meridià (canal d'acupuntura) determinat, a més de tenir una funció harmonitzadora de la fórmula.




De manera paral·lela a com ho fa la dietètica energètica, els criteris que segueix la Fitoteràpia xinesa són els propis de la MTC, i comprenen la teoria Yin-Yang i els 5 elements i teoria de meridians. Les matèries mèdiques són classificades segons la seva naturalesa (yin-yang), sabor, meridians i òrgans on actua, i la direcció del moviment energètic que provoquen en l’organisme.

1
Les quatre naturaleses

Fa referència a l’estat relatiu de Yin-Yang, abastant des de fred (yin extrem) fins a calent (yang extrem).

L’equilibri intern del pacient segueix la llei relativa al yin-yang, se seleccionen les substàncies seguint aquests paràmetres.

2
Els cinc sabors

Els cinc sabors són picant, dolç, amarg, àcid i salat, que es corresponen amb la teoria dels 5 elements i els seus Zang Fu “òrgans i entranyes”. Els sabors no fan referència al gust real dels aliments (encara que a vegades coincideix), sinó a un conjunt de propietats o funcions que ens remarquen l’acció.

Cada sabor té una determinada incidència o acció sobre la fisiologia:

A tall d’exemple:

ÀCID:

1
ACCIÓ SOBRE EL QI.
2
A NIVELL DE SAN JIAO
3
ACCIÓ SOBRE LA FORMA
4
PROPIETATS ESPECÍFIQUES
5
CONTRAINDICACIONS
3
Les quatre direccions

Cada matèria mèdica o substància actua segons un moviment energètic. Aquests són:

En factors morbosos que es manifesten amb una acció ascendent (tos, vòmit, singlot…), s’administraran remeis de naturalesa descendent.

4
Els meridians

Cada substància té un determinat tropisme cap a meridians o canals i òrgans específics que ens indiquen el camp d’acció d’aquestes.

PREPARACIÓ I ADMINISTRACIÓ DELS REMEIS

A occident la matèria mèdica que compon la Farmacopea està composta bàsicament per plantes i substàncies minerals, descartant les d’origen animal, per la qual cosa en el nostre context ens referim a ella com a Fitoteràpia.

Els vegetals que s’utilitzen poden correspondre a qualsevol de les parts de la planta (fulles, tija, arrel, fruits), i poden usar-se sols o en combinació de varis. Es poden prendre en infusió, píndoles o càpsules, sopes, concentrats en pols o preparats en forma de complements alimentosos.

En el centre 5 Elements en funció del diagnòstic personalitzat característic de la MTX, es dona un tractament d'acord amb les necessitats individuals de cada persona amb la finalitat de restaurar l'equilibri.